acusadôr a|cu|sa|dôr [CO]
- adi., s.m. che, cui che al fâs une acuse, che al da a cdn. une colpe: chel che al dave fastidi ai acusadôrs di Cavedalis al jere il fat che lui nol fos deventât un martar de cause, come altris (Giovanni Pillinini, Zuan Batiste Cavedalis - Une vite esemplâr)
- adi., s.m. dir. che, cui che intune cause al cîr di dimostrâ che chê altre part e à une colpe: tant i difensôrs che i acusadôrs a son tant passionâts des robis justis che, fin che tune cause no je fate plene justizie, no le molin (Riedo Pup, Il furlan al jentre in tribunâl)