aìne  a|ì|ne  [CO]

  1. s.f. articolazion dai vues dai dêtssi cjalave lis mans poiadis sul grim: mans dutis ingrispadis, cu lis aìnis gropolosis, lis venis induridis, mans che a vevin tant navigât par tignî drete la famee (Pieri Somede dai Marcs, Cun pocje spese…); [il mestri] al moleva via siartis sbachetadis, ma ta li aìnis, e al ti feva scainâ (Nelso Tracanelli, Gjigji Scrassigna, il Venessian)
  2. s.f. (fig.) capacitât e voie di lavorâ cu lis mans o di lavorâ in gjenerâlnol à polsât ne gjoldût un marilamp: al è dome strussiât dì e gnot, cul cerviel e cu lis aìnis par tirâ dongje, par ingrumâ, par implenâ (Josef Marchet, Lis predicjis dal muini); un om cence gnerf ancje in chel. Cence volontât e cence aìnis. Voie di no rompisi e di vê il so dret di istès… (Maria Forte, Mabile la Lunghine)
Polirematichis e espressions idiomatichis Proverbis:
  • il brût di gjaline al va par ogni aìne