a fadie    [CO]

  1. loc.av. fasint un ciert sfuarç, cun dificoltâte jere ancje la Bande che a fadie, foropant la nêf, dulà che il tambûr plui voltis al veve voltolât, e jere vignude sù de strade basse di Pantianins (Pieri Somede dai Marcs, 11 di Fevrâr 1929); dopo desenis di riunions e di delegazions a Rome, si è rivâts a fadie a otignî te radio e te television dome piçui spazis sperimentâi in oris di basse scolte e cun programs no simpri di cualitât (Silvana Fachin Schiavi, I dîs agns de leç n. 482/99)
    Cfr. a stentis , a malistent
Components: