çobare /çò-/ ço|ba|re [CO]
- s.f. çoc grant, part di arbul formade des lidrîs e de part basse dal tronc o in câs ancje toc grant di tronc: a pichin sù come foncs tune çobare fraidessude (Riedo Pup, A Livorno une buse ta la aghe); a lui i davin i lavôrs plui pesants: spacâ lens, çobaris, che nissun varès frontât, cu la manarie e la maçuele (Gjovanin Falescjin, Meni)