çariese  /-ié-/  ça|rie|se  [AF]

  1. s.f. viôt cjariese vês chei voi come dôs moris, / di çariese chel buchin (Alfonso Deperis, La mode); e jere une coltre di nûi che al someave Novembar. «Cuntun cîl cussì, no butin çariesis i çariesârs - al pensà sant Pieri. - I ûl proviodi!» (Alviero Negro, Lis çariesis pe mari di sant Pieri)